17. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
18. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.
19. Pere i Joan els van replicar:– Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
20. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
21. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23. Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit.
24. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou.
25. Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:»Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va?
26. Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies.
27. »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies;
28. i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant.