14. i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res.
15. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16. – Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
17. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
18. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.
19. Pere i Joan els van replicar:– Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
20. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
21. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.