4. Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris.
5. Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia.
6. Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7. Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone.
8. El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.
9. Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia:
10. – Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.
11. Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau.
12. D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l’hivern.
13. Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop.
14. Però poc després es va girar del costat de l’illa una ventada forta que s’anomena gregalada;
15. la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva.
16. Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot.
17. Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva.
18. Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega;
19. i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau.
20. Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21. Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué:– Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues.
22. Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida.