24. i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.”
25. Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit.
26. Segur que anirem a parar en una illa!
27. A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra.
28. Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze.
29. Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia.
30. Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa.
31. Pau digué aleshores al centurió i als soldats:– Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.
32. Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua.
33. Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:– Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res.
34. Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35. Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.
36. Llavors tots es van animar i prengueren aliment.
37. En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones.
38. Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.
39. Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d’acostar-hi la nau.