16. Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot.
17. Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva.
18. Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega;
19. i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau.
20. Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21. Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué:– Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues.
22. Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida.
23. Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro,
24. i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.”