6. Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L’endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau.
7. Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d’ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los.
8. Pau es defensava dient:– No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.
9. Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:– ¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d’aquestes acusacions?
10. Pau respongué:– Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament.
11. Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.
12. Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:– Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.
13. Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus.
14. Com que s’hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:– Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó.
15. Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés.
16. Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se.