15. Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés.
16. Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se.
17. Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l’endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l’acusat.
18. Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat.
19. Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.
20. Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades.
21. Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
22. Agripa digué a Festus:– També jo voldria escoltar aquest home.Festus li contestà:– Demà mateix el sentiràs.
23. L’endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d’audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala.
24. Festus digué:– Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m’han vingut a demanar cridant que no se l’havia de deixar viure més.
25. Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi.