4. Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó.
5. El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d’ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n’hi vaig anar amb la missió d’endur-me’n presos a Jerusalem els qui trobés allà, perquè hi fossin castigats.
6. »Quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m’envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel.
7. Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:»– Saule, Saule, per què em persegueixes?
8. »Jo vaig preguntar:»– Qui ets, Senyor?»Ell em respongué:»– Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.
9. »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava.
10. Llavors vaig preguntar:»– Què haig de fer, Senyor?»El Senyor em digué:»– Aixeca’t, vés a Damasc i allí et diran tot el que està determinat que facis.
11. »I com que amb l’esclat d’aquella llum no veia res, els qui m’acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc.
12. »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc.
13. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:»– Saule, germà, recobra la vista.»I a l’instant el vaig poder veure.
14. Llavors em digué:»– El Déu dels nostres pares t’havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu,