17. Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.
18. Un cop arribats, els digué:– Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:
19. he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus.
20. No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases,
21. insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22. »Ara, encadenat per l’Esperit, me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar;
23. només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments.
24. Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.
25. »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne.
26. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd,
27. ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu.