Fets Dels Apòstols 2:13-25 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

13. Però d’altres, rient-se’n, deien:– És que el vi els ha pujat al cap.

14. Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:– Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.

15. No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí.

16. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:

17. »Els darrers dies–és Déu qui ho afirma– abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis.

18. Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes,i profetitzaran.

19. Faré que apareguin prodigisdalt al cel i senyalsaquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum.

20. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.

21. Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.

22. »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.

23. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.

24. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.

25. Perquè David, referint-se a ell, deia:»Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

Fets Dels Apòstols 2