8. Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9. Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:– No tinguis por; continua parlant, no callis.
10. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11. Pau s’hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12. En temps de Gal·lió, procònsol d’Acaia, els jueus es van alçar tots a l’una contra Pau, el conduïren davant el tribunal
13. i l’acusaven dient:– Aquest individu busca de convèncer la gent d’adorar Déu d’una manera contrària a la Llei.
14. Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:– Jueus, si es tractés d’un crim o d’un delicte, us atendria com és de justícia;
15. però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l’afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16. I els va treure del tribunal.
17. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d’això no li importava.
18. Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s’embarcà cap a Síria. L’acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s’havia rapat el cap, a causa d’una prometença.