18. També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:– Què deu voler dir aquest xerraire?D’altres deien:– Sembla un predicador de divinitats estrangeres.Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
19. Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag tot dient-li:– Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes?
20. Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21. Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22. Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així:– Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos,
23. perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio.
24. El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home
25. ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa.
26. Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
27. perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres,
28. ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.”