1. A l’església d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule.
2. Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué:– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.
3. Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.
4. Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, van baixar a Selèucia, i d’allí navegaren cap a Xipre.
5. Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Joan era el seu ajudant.
6. Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús
7. i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu,
8. però Èlimes, el mag –ja que això vol dir el seu nom–, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol.
38-39. Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar.