8. Ell em digué:– Fill d’home, travessa la paret.Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura.
9. Ell em va dir:– Entra i mira quines abominacions s’hi cometen.
10. Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rèptils i d’altres animals detestables, tots els ídols d’Israel, gravats a la paret tot al voltant.
11. Setanta homes dels ancians d’Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d’ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l’encens pujava amunt.
12. I em digué:– ¿Has vist, fill d’home, què fan a les fosques els notables d’Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquè diuen: “El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país.”
13. I continuà dient-me:– Encara veuràs cometre abominacions pitjors.
14. Llavors em va dur a l’entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz.
15. Ell em digué:– ¿Has vist, fill d’home? Doncs encara veuràs abominacions pitjors que aquestes.
16. Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol.
17. I em digué:– ¿Has vist, fill d’home? ¿A la gent de Judà li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d’haver om-plert el país de violència i d’haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre’m a la cara.
18. Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.