23. Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra.
24. Llavors l’Esperit va entrar dintre meu i em féu posar dret. Ell em digué:– Vés a recloure’t dins de casa teva.
25. A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i quedaràs lligat, perquè no surtis enmig de la gent.
26. Faré que la llengua se t’encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l’home que els blasma, perquè són un poble rebel.
27. Però quan et parlaré, et tornaré l’ús de la paraula i llavors els diràs: “Això us anuncia el Senyor Déu. Qui vulgui escoltar, que escolti, i qui no vulgui escoltar, que no escolti.” Són un poble rebel!