14. Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat,
15. vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies.
16. Passats set dies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17. – A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva.
18. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal i salvi així la seva vida, el malvat morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19. Si tu, en canvi, l’adverteixes i ell no es converteix de la seva maldat ni s’aparta del mal camí, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la teva vida.
20. I si un just s’aparta del bon camí i obra malament, i jo el faig caure, morirà. Morirà perquè tu no l’havies advertit pel seu pecat. No em recordaré del bé que havia obrat, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21. Si tu, en canvi, l’adverteixes que no pequi i no peca, viurà, perquè tu l’hauràs advertit. I tu hauràs salvat la teva vida.