1. I em va dir:– Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i vés a parlar a Israel.
2. Jo vaig obrir la boca, i em va fer menjar aquell rotlle,
3. mentre em deia:– Fill d’home, empassa-te’l, i que t’ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono.Me’l vaig menjar, i a la boca m’era dolç com la mel.
4. Després em digué:– Ara tu, fill d’home, vés a trobar els d’Israel i porta’ls el meu missatge.
5. No t’envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al poble d’Israel;
6. no t’envio a pobles de parla incomprensible o de llengua tan difícil que no entendries. Si t’hi enviés, segur que ells t’escoltarien.
7. Però el poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït.
8. Però jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu;
9. t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tinguis por, no t’espantis al seu davant: són un poble rebel.
10. Em va dir encara:– Fill d’home, escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor.
11. Vés a trobar els teus compatriotes deportats i parla’ls. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.”