16. La prosperitat del teu comerçt’omplí de violència i vas pecar;llavors et vaig fer forade la muntanya dels déus,el querubí protector et va treured’entre les pedres de foc.
17. La teva bellesat’ha omplert d’orgull,la teva esplendort’ha fet perdre el seny.Llavors t’he precipitat a terrai t’he convertiten espectacle dels reis.
18. Eren massa les teves culpes:amb els abusos del teu comerçhas profanat els teus santuaris.Per això he fet que s’aixequés de tuuna flamarada que t’ha consumit;tots els qui et miren no veuenmés que cendres escampades.
19. Entre els pobles, els qui et coneixienestan consternats per la teva sort;ets l’esglai de tothom.No existiràs mai més.”
20. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21. – Fill d’home, adreça’t a la ciutat de Sidó i profetitza contra ella.
22. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:»Aquí em tens contra tu, Sidó!Jo seré glorificat dintre teu.Quan executaré contra tula meva sentènciai manifestaré la meva santedat,sabran que jo sóc el Senyor.
23. Enviaré contra tu la pestai correrà la sang pels carrers,l’espasa t’atacarà per tots costatsi cauran les víctimes enmig teu.Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
24. »El poble d’Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.
25. »Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob.
26. Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu.