1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu:»La teva supèrbia t’ha fet dir:‘Sóc un déu, visc en una seu divinaen el cor mateix dels mars.’Tu, que ets un home i no pas un déu,tens pretensions divines.
3. Ets més savi que Daniel,cap secret no t’és desconegut.
4. Amb habilitat i enginyt’has creat una fortuna,has atresorat l’or i la plata.
5. Per la teva gran destresaen el comerçhas acumulat riqueses,i el teu cor se n’ha sentit orgullós.
6. Doncs bé, això et fa saberel Senyor Déu:Ja que tens pretensions divines,
7. faré venir contra tu uns estrangers,els més violents de tots els pobles;desembeinaran l’espasa,es llançarancontra el teu art meravellósi violaran la teva esplendor.
8. Et faran baixar a la fossai moriràs de mort violentaen el cor mateix dels mars.
9. Quan siguis davant els teus assassins,¿encara gosaràs dir que ets un déu?En mans dels qui et mataranseràs ben bé un home, i no un déu!