1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu:»La teva supèrbia t’ha fet dir:‘Sóc un déu, visc en una seu divinaen el cor mateix dels mars.’Tu, que ets un home i no pas un déu,tens pretensions divines.
3. Ets més savi que Daniel,cap secret no t’és desconegut.
4. Amb habilitat i enginyt’has creat una fortuna,has atresorat l’or i la plata.
5. Per la teva gran destresaen el comerçhas acumulat riqueses,i el teu cor se n’ha sentit orgullós.
6. Doncs bé, això et fa saberel Senyor Déu:Ja que tens pretensions divines,
7. faré venir contra tu uns estrangers,els més violents de tots els pobles;desembeinaran l’espasa,es llançarancontra el teu art meravellósi violaran la teva esplendor.