32. Tot planyent-se entonen una elegia,canten per tu aquesta complanta:»‘Qui era com Tir,tan segura enmig del mar?
33. Quan desembarcaves les mercaderiesproveïes abundosament molts pobles,l’opulència del teu comerçenriquia els reis de la terra.
34. Ara t’has partit enmig del mar,t’has enfonsat a l’abisme,la càrrega i la tripulacióhan naufragat.
35. Els qui habitaven lluny, a les illes,estan consternats;els seus reis tremolen,l’esgarrifança els surt a la cara.