6. »Això us fa saber el Senyor Déu: Amb tot el menyspreu del vostre cor, picàveu de mans i de peus i us alegràveu d’això que vèieu a la terra d’Israel.
7. Doncs jo aixecaré la mà contra vosaltres: us abandonaré al pillatge de les nacions, us extirparé d’entre els pobles, us faré desaparèixer com a país i us destruiré del tot. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”
8. »Això fa saber el Senyor Déu: Moab i Seïr van dient que el poble de Judà és igual que les altres nacions.
9. Doncs jo obriré un pas en el flanc de Moab, i d’un cap a l’altre el deixaré sense ciutats, sense les magnífiques ciutats del país: Betaieiximot, Baal-Meon i Quiriataim.
10. Les donaré en possessió als nòmades d’orient, tal com hauré fet amb els ammonites, fins al punt que ningú no els recordarà més entre les nacions.
11. Executaré la sentència contra Moab i sabran que jo sóc el Senyor.
12. »Això fa saber el Senyor Déu: Els edomites s’han venjat del poble de Judà i amb la seva venjança s’han fet del tot culpables.
13. Per tant, això fa saber el Senyor Déu: Jo aixecaré la mà contra Edom, extirparé del país homes i bèsties i el deixaré fet una ruïna. Des de Teman fins a Dedan cauran víctimes de l’espasa.
14. Demanaré comptes a Edom valent-me d’Israel, el meu poble. Ell els tractarà tal com exigeix la meva indignació ardent. Llavors els edomites sabran que passo comptes. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. »Això fa saber el Senyor Déu: Els filisteus s’han venjat amb tot el menyspreu del seu cor i, moguts per un odi de segles, s’han llançat a destruir.