1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, adreça’t als ammonites i profetitza contra ells.
3. Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor Déu: Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres cridàveu d’alegria quan vau veure profanat el meu santuari, devastada la terra d’Israel i deportat el poble de Judà.
4. Doncs jo donaré el vostre país als nòmades d’orient perquè l’ocupin, hi estableixin els seus campaments i hi plantin les seves tendes. Es menjaran els vostres fruits i es beuran la vostra llet.
5. Convertiré Rabà en un clos de camells i tot el territori dels ammonites en una pleta de ramats, i sabreu que jo sóc el Senyor.
6. »Això us fa saber el Senyor Déu: Amb tot el menyspreu del vostre cor, picàveu de mans i de peus i us alegràveu d’això que vèieu a la terra d’Israel.
7. Doncs jo aixecaré la mà contra vosaltres: us abandonaré al pillatge de les nacions, us extirparé d’entre els pobles, us faré desaparèixer com a país i us destruiré del tot. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”
8. »Això fa saber el Senyor Déu: Moab i Seïr van dient que el poble de Judà és igual que les altres nacions.
9. Doncs jo obriré un pas en el flanc de Moab, i d’un cap a l’altre el deixaré sense ciutats, sense les magnífiques ciutats del país: Betaieiximot, Baal-Meon i Quiriataim.
10. Les donaré en possessió als nòmades d’orient, tal com hauré fet amb els ammonites, fins al punt que ningú no els recordarà més entre les nacions.