7. Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes.
8. Menysprees allò que és sant i els meus dies de repòs.
9. Amb l’ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies.
10. Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació.
11. Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infàmia de deshonrar la nora, un altre violenta la seva germanastra.
12. Els suborns porten a la mort persones innocents, practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t’has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.
13. »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu.
14. ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré.
15. Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu.
16. Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo sóc el Senyor.”
17. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada!
19. Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem.
20. Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre.
21. Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem.