1. L’any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, vingueren alguns dels ancians d’Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu.
2. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
3. – Fill d’home, respon als ancians d’Israel: “Això us diu el Senyor Déu: ¿Heu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar per vosaltres.”
4. ¿Vols ser el seu jutge, fill d’home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares.
15-16. I, encara veient això, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repòs, perquè els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots.