4. Quan vas néixer, no et tallaren el cordó, no et netejaren amb aigua, no et fregaren amb sal ni et van faixar amb bolquers.
5. Ningú no es va compadir de tu ni et va fer, per llàstima, cap d’aquestes feines. El dia que vingueres al món et van llançar al mig del camp, de fàstic que feies.
6. »Tot passant vora teu et vaig veure espeternegant i bruta de sang, i aleshores et vaig dir: ‘Viu!’
7. I et vaig fer tan nombrosa com les herbes del camp. Vas créixer i et convertires en una dona molt bonica: se’t formaren els pits i et va sortir el pèl, però anaves tota nua.
8. »Passant de nou vora teu et vaig mirar: tenies l’edat de l’amor. Aleshores vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu, i vas ser meva. Ho dic jo, el Senyor Déu.
9. Et vaig banyar, vaig netejar-te la sang que et cobria i et vaig ungir amb oli perfumat.
10. Després et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell fina, una faixa de lli i un mantell de seda.
11. Et vaig engalanar amb joiells: braçalets, un collaret,
12. arracades, un anell al nas i una diadema magnífica al front.
13. Vas quedar engalanada amb or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. T’alimentaves amb flor de farina, mel i oli; et tornares d’allò més bella i vas arribar a la reialesa.
14. Llavors la fama de la teva bellesa es va escampar entre les nacions: eres perfecta, tenies l’esplendor amb què jo t’havia adornat. Ho dic jo, el Senyor Déu.