1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Tu, fill d’home, vius enmig d’un poble rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta; és un poble rebel.
3. Ara tu, fill d’home, de dia i davant de tothom, fes-te un farcell d’allò que necessita un deportat i emigra, a la vista de tothom, del lloc on ets, cap a un altre indret. Qui sap si encara hi veurà, aquest poble rebel!
4. De dia, en presència d’ells, fes el teu farcell com un farcell de deportat, i al vespre surt, també en presència d’ells, com els qui són duts a l’exili.
5. Primer, a la vista de tothom, obre un forat a la paret i fes-hi passar el farcell.
6. Després, a les fosques, davant de tothom, carrega’t el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d’Israel.