20. perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
21. Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
22. Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu.
23. La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s’aturà a la muntanya que hi ha a l’orient.
24. L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí.
25. Allí vaig parlar als deportats de tot allò que el Senyor m’havia revelat.