12. El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn.
13. I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa».
14. Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila.
15. Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar.
16. Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells.
17. Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes.