23. Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.
24. Llavors el faraó va dir:– Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
25. Moisès li va respondre:– Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s’hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.
26. Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor.
27. El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un.
28. Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d’Israel.