20. Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l’ase i se’n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21. El Senyor digué a Moisès:– Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble.
22. Digues-li: “Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit.
23. Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.”
24. Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir.
25. Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.»
26. Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió.
27. El Senyor digué a Aaron:– Vés a trobar Moisès al desert.Ell hi anà, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar.
28. Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer.
29. Després Moisès i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites.
30. Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisès i va fer els prodigis davant el poble.
31. Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d’intervenir a favor d’ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.