18. Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué:– Permet que me’n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius.Jetró li va respondre:– Vés-te’n en pau.
19. Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès:– Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
20. Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l’ase i se’n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21. El Senyor digué a Moisès:– Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble.
22. Digues-li: “Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit.
23. Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.”
24. Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir.
25. Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.»
26. Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió.