25. »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardis fins l’endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.
26. »Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.
27. Després el Senyor va dir a Moisès:– Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel.
28. Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.
29. Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor.
30. Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li.
31. Però Moisès els va cridar; llavors Aaron i els caps de la comunitat se li van acostar, i Moisès els va parlar.
32. Després s’acostaren també tots els altres israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.
33. Quan hagué acabat de parlar amb ells, Moisès es va cobrir la cara amb un vel.
34. Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel. Quan sortia i comunicava als israelites el que el Senyor li havia manat,
35. els israelites contemplaven com resplendia la seva cara. Després Moisès es tornava a cobrir la cara amb el vel, fins que entrava a parlar amb el Senyor.