23. Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
24. Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25. Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris.
26. Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:– Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!Tots els levites es van reunir al seu voltant.
27. Ell els digué:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.”
28. Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29. Després Moisès digué:– Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.
30. L’endemà, Moisès va dir al poble:– Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.
31. Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:– Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or.