17. Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès:– Crits de guerra al campament!
18. Ell va respondre:– No són crits de victòriani són crits de derrota,sinó cants de festa, el que jo sento.
19. Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
20. Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
21. Moisès va dir a Aaron:– Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
22. Aaron respongué:– Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
23. Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
24. Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25. Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris.
26. Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:– Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!Tots els levites es van reunir al seu voltant.
27. Ell els digué:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.”
28. Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29. Després Moisès digué:– Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.