15. Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats.
16. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules.
17. Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès:– Crits de guerra al campament!
18. Ell va respondre:– No són crits de victòriani són crits de derrota,sinó cants de festa, el que jo sento.
19. Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
20. Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
21. Moisès va dir a Aaron:– Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
22. Aaron respongué:– Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
23. Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”