18. La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
19. El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
20. El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi.
21. El Senyor digué a Moisès:– Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure’l. Si ho fan, en moriran molts.
22. Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
23. Moisès va dir al Senyor:– El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
24. El Senyor li respongué:– Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure’m a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
25. Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.