13. Encamines amb amorel poble que has redimit;el teu poder el condueixfins al teu lloc sagrat.
14. Els pobles tremolennomés de sentir-ho;el pànic s’apoderadels habitants de Filistea.
15. Estan esglaiats els cabdills d’Edom,els caps de Moab s’han estremit;s’han espantattots els habitants de Canaan.
16. Han caigut damunt d’ellsel pànic i el terror;la força del teu braçels ha deixat muts com la pedra,mentre el teu poble travessava,Senyor,mentre travessavael poble que t’has fet teu.
17. Fes-lo entrar a la muntanya;implanta’l, Senyor, a la teva heretat,al lloc que has preparatper a residir-hi,al santuarique han bastit les teves mans.
18. El Senyor serà rei per sempre més!
19. Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d’ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.