9. Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.
10. El faraó s’havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor,
11. i deien a Moisès:– ¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d’Egipte?
12. Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.
13. Moisès va respondre al poble:– No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més.
14. El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
15. El Senyor va dir a Moisès:– Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa.
16. I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar.
17. Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers.
18. I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.