5. El rei d’Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren:– Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
6. El rei d’Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s’endugué el seu exèrcit:
7. sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d’Egipte, cada un amb els seus oficials.
8. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d’Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor.
9. Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.
10. El faraó s’havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor,
11. i deien a Moisès:– ¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d’Egipte?
12. Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.
13. Moisès va respondre al poble:– No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més.
14. El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.