32. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!»
34. Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.
35. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.
36. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
38. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
39. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.
41. Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.
42. Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.