28. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
29. A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals.
30. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:– Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.
32. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!»
34. Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.
35. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.
36. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
38. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
39. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.
41. Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.
42. Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.
43. El Senyor va dir a Moisès i aAaron:– Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual:»No n’ha de menjar cap estranger.