13. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini.
14. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.
15. »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel.
16. El primer dia i el setè són dies d’aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú.
17. Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d’Egipte. Totes les generacions l’han de guardar. És una institució perpètua.
18. El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat.
19. Durant set dies no hi ha d’haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d’Israel.
20. No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat.”
21. Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué:– Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual.
22. Agafeu un manat d’hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí.
23. Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases.
24. Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills.
25. Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu.
26. I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”,
27. respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.”Llavors el poble s’agenollà i es prosternà.
28. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
29. A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals.
30. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:– Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.