3. A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s’ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra.
4. Les serventes d’Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar.
5. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l’encàrrec d’anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò.
6. Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l’entrada del palau reial.
7. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d’ingressar al tresor reial a canvi d’exterminar els jueus.
8. També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa, perquè l’ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble.
9. Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit.
10. Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta:
11. – Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l’imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d’ell el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat.
12. Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester.
13. Aquest li va replicar:– No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t’escaparàs de la sort de tots els jueus.