22. M’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta d’infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: “La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el cerquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l’abandonen.”
23. Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària.
24. »Després vaig escollir dotze caps dels sacerdots, com també Xerebià i Haixabià i deu levites més.
25. Vaig pesar davant d’ells la plata, l’or i els objectes de valor que el rei, els seus consellers, els seus ministres i tots els israelites presents havien donat com a ofrena per al temple del nostre Déu.
26. I els vaig confiar tots aquests tresors. El total era:22 000 quilos de plata;100 objectes de plata, amb un pes global d’unes quantes arroves;3 000 quilos d’or;
27. 20 copes d’or, valorades en 1 000 monedes d’or;2 magnífics vasos de bronze bru-nyit, tan preciosos com si fossin d’or.
28. »Llavors els vaig dir:»– Així com vosaltres esteu consagrats al Senyor, també aquests objectes li han estat consagrats. La plata i l’or són ofrenes voluntàries per al Senyor, Déu dels vostres pares.
29. Custodieu aquests tresors amb tota cura fins que arribeu a Jerusalem. Allí els confiareu als caps dels sacerdots i dels levites i als caps de llinatge d’Israel, després de pesar-los davant d’ells a les estances annexes del temple de Déu.
30. »Els sacerdots i els levites es van fer càrrec de la plata, de l’or i dels objectes de valor, tot el que havia estat pesat, amb la missió de traslladar-ho a Jerusalem, al temple del nostre Déu.
31. »El dia dotze del mes primer vam partir del canal d’Ahavà en direcció a Jerusalem. Durant tot el camí, la mà del nostre Déu ens protegia i ens va alliberar dels atacs dels enemics i de les emboscades dels bandolers.
32. Arribats a Jerusalem, vam reposar tres dies.
33. El quart dia vam anar al temple del nostre Déu i vam pesar-hi la plata, l’or i els objectes de valor, davant el sacerdot Meremot, fill d’Urià, i li ho vam confiar tot. Amb ell hi havia Elazar, fill de Pinhàs, i els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui.
34. Tot va ser comptat i pesat, i el pes total fou consignat per escrit.»Aleshores
35. tots els deportats que havien tornat de la captivitat van oferir víctimes al Déu d’Israel: en holocaust, dotze vedells en nom de tot Israel, noranta-sis moltons i setanta-dos anyells, i, en sacrifici pel pecat, dotze bocs. Tots aquests animals foren oferts al Senyor.
36. Després van comunicar els decrets del rei als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, i als governadors de la Transeufratina. Així, aquests van prestar el seu suport als israelites i al temple de Déu.