19. »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells.
20. Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança.
21. Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament.
22. Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l’ensenyà als israelites.
23. Després el Senyor va manar a Josuè, fill de Nun:– Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar Israel al país que els vaig prometre. Jo seré amb tu!
24. Moisès va escriure en un llibre totes les paraules d’aquesta Llei. En acabar,
25. manà als levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor:
26. – Preneu aquest llibre de la Llei i poseu-lo al costat de l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu: serà un testimoni contra tu.
27. Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort?
28. Convoqueu, doncs, aquí al meu costat tots els ancians i els capdavanters de les tribus: els vull fer sentir les paraules d’aquest càntic. Prendré el cel i la terra com a testimonis contra ells.
29. Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he asse-nyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta.