2. Hi ha onze dies de camí des de la muntanya de l’Horeb fins a Cadeix-Barnea, en direcció a les muntanyes de Seïr.
3. L’any quaranta després de la sortida d’Egipte, el primer dia del mes onzè, Moisès va comunicar als israelites tot el que el Senyor li havia encomanat de dir-los.
4. Després de derrotar Sehon, el rei amorreu, que residia a Heixbon, i de vèncer, prop d’Edreí, Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot,
5. Moisès començà a explicar aquesta Llei a l’est del Jordà, en territori de Moab. Va dir:
6. – A la muntanya de l’Horeb, el Senyor, el nostre Déu, ens va parlar així: “Ja fa prou temps que esteu acampats en aquesta muntanya.
7. Poseu-vos en marxa i dirigiu-vos al país muntanyós dels amorreus. Entreu a les seves poblacions i a les poblacions de tots els seus veïns que viuen a l’Arabà, a la Muntanya, a la Xefelà, al Nègueb i al Litoral. Seguiu pel país de Canaan fins a la serralada del Líban i fins a l’Eufrates, el gran riu.
8. Poso davant vostre aquest país. Jo, el Senyor, el vaig prometre als vostres pares Abraham, Isaac i Jacob, i als seus descendents. Entreu, doncs, a prendre’n possessió.”
9. »Llavors us vaig dir: “Jo no puc portar tot sol la càrrega de tots vosaltres.
10. El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat, i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel.
11. Que el Senyor, Déu dels vostres pares, us faci créixer mil vegades més i us beneeixi com us ha promès.
12. Però jo, com podria portar tot sol la càrrega de les vostres disputes i els vostres plets?
13. Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel·ligents i d’experiència, i els faré els vostres caps.”
14. Em vau respondre que era bona la meva proposta.
15. Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d’experiència, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar també capdavanters dintre de cada tribu.
16. Després vaig advertir als vostres jutges: “Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres.
17. En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja. Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me’l, que jo l’examinaré.”
18. I llavors us vaig donar totes les normes que havíeu de seguir.
19. »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea,
20. us vaig dir: “Heu arribat al país muntanyós dels amorreus, que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.