11. Que el Senyor, Déu dels vostres pares, us faci créixer mil vegades més i us beneeixi com us ha promès.
12. Però jo, com podria portar tot sol la càrrega de les vostres disputes i els vostres plets?
13. Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel·ligents i d’experiència, i els faré els vostres caps.”
14. Em vau respondre que era bona la meva proposta.
15. Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d’experiència, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar també capdavanters dintre de cada tribu.
16. Després vaig advertir als vostres jutges: “Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres.
17. En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja. Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me’l, que jo l’examinaré.”
18. I llavors us vaig donar totes les normes que havíeu de seguir.
19. »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea,
20. us vaig dir: “Heu arribat al país muntanyós dels amorreus, que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.