21. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:– Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?
22. Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:– Que el rei visqui per sempre!
23. El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que sóc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.
24. El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.
25. Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos.
26. Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra:– Us desitjo molta pau!
27. Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel.»Ell és el Déu viu, el Déu etern.El seu regne no es desfarà,el seu imperi no tindrà fi.
28. Ell salva i allibera.Fa senyals i prodigisal cel i a la terra,i ha salvat Danielde les urpes dels lleons.
29. Daniel va prosperar durant el regnat de Darius i de Cir, el persa.