Daniel 2:30-37 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

30. A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa.

31. »Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d’una resplendor extraordinària i un aspecte terrible.

32. Tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;

33. les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila.

34. Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols.

35. En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.

36. »Aquest és el somni, i ara en direm la interpretació al rei.

37. A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t’ha donat l’imperi, el poder, la força i la glòria.

Daniel 2